La parte de los ángeles

Fitxa tècnica:

-Títol: La parte de los angeles. (The angels’ Share).

-Any: 2012

-País: Anglaterra, França, Itàlia, etc.

-Duració: 106 min.

-Direcció: Ken Loach

-Guió: Paul Leverty

-Música: George Fenton.

-Fotografia: Robbie Ryan.

-Interpretación: Paul Brannigan (Robbie), John Henshaw (Harry), Gary Maitland (Albert), Jasmin Riggins (Mo), William Ruane (Rhino), Roger Allam (Thaddeus), Siobhan Reilly (Leonie).

-Producció: Rebecca O’Brien.

Personatges

Per mostrar la desigualtat i els problemes socials, els protagonistes són de classes baixes.
Dins el seu repertori, no tots els actors són professionals; per exemple, l’educador (Harry) i en Willy, eren els dos actors professionals, per guiar l’acció dramàtica. També treballa sobre improvitzacions per trobar reaccions més naturals i autèntiques.


Argument

A Glasgow, quan el jove Robbie agafa en braços el seu fill recent nascut, Luke, se sent molt commogut i jura que el seu fill no haurà de portar la vida que ell ha portat, plena de dificultats i atrapada pels delictes que va cometre en el passat.
En els serveis a la comunitat, Robbie coneix Rhino, Albert i Mo, junatment amb en Harry, l'educador que se'ls ha assignat, que es converteix per a tots ells en el seu nou mentor per iniciar-los en secret en l'art del whisky.
Robbie descobreix que té un veritable talent de degustador, i molt aviat és capaç d'identificar les bótes dels destil·lats més cars.
Juntament amb els seus tres companys, Robbie convertix aquest do en una estafa, en una etapa més de la seva vida de petits delictes i de violència, però decideix transformar-lo en un nou futur, ple de promeses per la seva xicota i el seu fill.

Anàlisi tècnic

Estructura de l'obra

Per captar l’atenció de l’espectador, la pel·lícula comença amb un petit pròleg còmic(in media res). Després es presenten tots els personatges, alternant primers plans laterals i frontals, imitant la identificació dels presos.
El 1r acte comença amb els serveis a la comunitat que han de fer els protagonistes, després d’haver explicat els seus conflictes. Finalitza amb la visita a la destil·ladora que organitza l’educador, on en Robbie desperta el seu interés cap a la cata del whisky.
El 2n acte és un punt de gir de la trama degut a l’excursió a Edimburg, on Robbie descubreix que té una gran habilitat dins aquest món.
Finalment en el 3r acte és duu a terme el robatori del whisky més valorat del món, per poder sortir de la misèria.
Hi ha un falç final, on la policia sembla que els descobreixi, però tot acaba sent un espant. L’únic problema és que trenquen dues de les quatre ampolles que portaven.

Hi ha un tractament de la càmera sense angulacions ni moviments, amb una alçada respecte la mirada. Sabem que s’utilitza zoom per gravar la majoria d’escenes, plans curts, per que hi ha poca profunditat i en conseqüència elements desenfocats.

Utilitzen un recurs paral·lelístic, ja que comença la història pujant a una furgoneta pels treballs comunitaris, i acaben marxant amb una furgoneta cap a un futur millor.


Temes principals

El principal podríem dir que és la oportunitat de canviar, de sortir endavant de les situacions difícils. Mostren la realitat actual pels joves, on és molt difícil trobar feina.
El conflicte intern per autocontrolar-se i respectar la promesa de no recaure en la violència també és un tema important.
Utilitzen l’argument universal de “Romeu i Julieta” per estructurar la trama amorosa del protagonista i la seva companya; ja que la família de la noia no acceptava el Robbie.

Tractament de la imatge

Cal destacar el tractament del color en la pel·licula ja que, el director utilitza els colors pàlids i freds per el paisatge de Glasgow (normalment plujós) i per a la roba del protagonista i els membres de la comunitat. 
En canvi, en contraposició a aquests colors freds podem veure que hi ha tres moments de la pel·licula on apareixen els colors càlids (a casa en Harry , a la reunió de whisky i el paisatge de Balblair Distillery on apareixen sobretot tons verds). 

El vestuari dels personatges també tenen un tractament del color, per exemple, el protagonista sempre va vestit de colors freds i al seva dona de colors càlids com el groc o el verd.

En un moment de la pel·licula, per exemple, els treballadors de la comunitat estàn pintant una sala i van vestits de colors freds com el blau i han de pintar les parets taronjes (aqui veiem el taronja com un símbol d'alegria o esperança que destaca entre els colors freds dels
personatges).


Opinió personal

Aquesta gran pel·licula del director Ken Loach deixa una bona sensació al públic, el fa riure i sobretot reflexionar. Això ho aconseguiex amb el gran salt de trama que té la pel·licula i un gran tractament dels personatges que t'aproxima a la realitat i crea un víncle d'empatia amb l'espectador.

"La parte de los Ángeles" es una pel·licula que t'apropa i t'ensenya els carrers d'una Escòcia dura i grisa, i alhora t'ensenya aquella esperança que hi ha en tot personatge amb un gran conflicte (en aquest cas el protagonista). Té un final feliç i aixó fa que l'espectador tingui una bona sensació amb si mateix al acabar la pel·licula. És un film on la psicologia dels personatges es molt acurada i aixó dona un realisme i una riquesa que enganxa a l'espectador i fa que es cregui els fets que passen, i per tant que conegui el lloc on es desenvolupa l'acció.

Com a conclusió, podríem dir que es una bona recomanació per conèixer el canvi que desenvolupa un personatge amb un gran conflicte personal, i quines són les coses que fa per superar-se a si mateix.