La vanguardia dels EEUU

Mentres el cinema dels grans estudis moderava la rebel·lia dels seus creadors, el cinema independent nord-americà va ser, durant els anys 60 i 70, un focus de gran creativitat i de provocatius plantejaments temàtics i formals.
 

No subjectes als models canònics, aquests cineastes independents van introduir en la seva obra continguts que, fins molt poc abans, haguessin estat rebutjats pels comitès de censura i per les juntes directives de les productores.
 

A aquest període correspon l'etapa més fructífera d'autors com Stanley Kramer i Otto Preminger. Entre els títols més coneguts d'aquest primer període del cinema independent, figuren Marty (1955), de Delbert Mann, La nit del caçador (1955), de Charles Laughton, i Dotze homes sense pietat (1957), de Sidney Lumet.
 

Dins d’aquesta tendència, dos llargmetratges es van guanyar l'atenció del públic nord-americà: Buscant el meu destí / Easy Rider (1969), de Dennis Hopper, i Cowboy de mitjanit (1969), de John Schlesinger. En ambdós casos, quedaven de manifest la cultura del rock i les filosofies del moviment contracultural californià.
Seguit del polèmic estrena de Kiss (1963), Warhol va rodar Sleep (1963), un llargmetratge de sis hores que mostrava el somni d'un home.
 

L'experimentalisme d'aquest període no va ser aliè a cap gènere. Per exemple George A. Romero va renovar el terror amb La nit dels morts vivents (1968); Terrence Malick va idear un violent melodrama, Males terres (1973), i Martin Scorsese va elaborar creacions tan singulars i noves com Mals carrers (1973) i Taxi Driver (1976).

Si bé l'impuls experimental va anar perdent força en la dècada següent, aquest avantguardisme creatiu va ser reprès per cineastes com David Lynch, autor de títols tan arriscats com Cap borradora (1978).

Cowboy de mitjanit (1969)